Història

Indret de poblament molt antic. Diverses troballes de sílex i destrals de pedra fan suposar que la zona ja era habitada en època neolítica. Durant l'època pre-romana, poblaven aquest lloc la tribu dels berguistants, al igual que a tota la comarca.
Durant la dominació franca, Sagàs forma part del comtat d'Osona. En temps del comte Oliva, va passar a formar part del comtat de Berga, el qual més tard s'integra al de Cerdanya.
L'any 839, en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, ja es fa esment de la existència de la parròquia de Sagàs, al igual que la de Biure, la Quar o Merlès.
El 903, el bisbe Nantigi d'Urgell consagrà l'església de Sant Andreu i de Sant Martí de Biure.
A partir de la segona meitat del segle X, es construeix el monestir de la Portella i el 1003 ja era habitat per monjos. Durant el segle XI moltes terres i béns de Sant Andreu de Sagàs són cedides o venudes a Sant Pere de la Portella.
A mitjants de segle XIV, la Portella es transforma en baronia al passar a domini dels barons de Pinós. Aquesta baronia comprenia les batllies de Sagàs, Merlès i Biure.
Més tard, la baronia de la Portella s'integra a les baronies de Pinós i Mataplana.
Sant Martí de Biure fou consagrada l'any 1044 pel bisbe Guillem Guifré d'Urgell. Des de la segona meitat del segle XII i fins la primera meitat del segle XIV, sembla ser que fou residència dels templers.
És durant el segle XIV que la pesta provoca la disminució de la població i motiva que la parròquia de Sant Martí de Biure s'agregui a Sant Andreu de Sagàs.
El segle XV es forma la sots-vegueria del Berguedà, a la qual pertanyé Sagàs fins a la seva extinció l'any 1716.
Entre els anys 1590 i 1623, es crea el bisbat de Solsona, i totes les parròquies del Berguedà passaran a formar-ne part.
El 1698 s'estableix la parròquia de la mare de Déu de la Guàrdia, de la qual passaran a dependre les parròquies de Biure i Valldoriola.